Divendres passat es va celebrar a Girona la Festa del Voluntariat, la qual cada any homenatja la tasca feta per totes aquelles persones que dediquen un trosset del seu temps, de la seva salut i, per tant, de la seva vida, a donar un cop de mà a d’altres que ho necessiten. S’hi presentava oficialment la federació Girona Voluntària, una entitat, amb nom de dona, que vol agombolar iniciatives d’acció social, cultural, esportiu o d’altres àmbits que es facin de manera desinteressada.
El professor de filosofia moral de la UdG i director de la Càtedra Ferrater i Mora, Joan Vergés, en la seva intervenció durant l’acte, va recordar que el mot voluntari deriva del verb voler, però va advertir que aquest no abraça el concepte global de la paraula, ja que, hi va afegir, la persona voluntària sí que vol, però també es compromet, pateix, resisteix i, per tant, posseeix i entrega uns valors que van molt més enllà de la simple acció d’exercir una voluntat, o sigui més enllà del que és només voler fer voluntariat.
En els darrers mesos, la feina m’ha portat a preguntar en nombroses ocasions –a autèntics professionals en aquest sector tan fràgil– per què m’hauria d’interessar ser voluntària. Perquè col·laborar sempre és bo –m’han dit–, o perquè la gent necessita gent, o perquè no és que ajudis, sinó que t’ajuden. Una de les persones entrevistades em va dir que ser voluntari es resumeix en la paraula valor, perquè, d’una banda, cal coratge per afrontar la responsabilitat d’arremangar-se i ajudar, i per l’altra, l’esforç i el resultat de l’acció valen or. I hi ha qui m’ha comminat a discernir si, en cas de voler fer voluntariat, seré conscient que no serà per un altruisme real, sinó que ho faré perquè em dona satisfacció i em fa sentir bé.
Però, segons d’altres, et dona el teu lloc al món. Sí, això també m’ho han dit, i m’ha agradat. I hi han afegit que ser voluntari et permet trobar un sentit, el que tu hagis escollit, a existir. Perquè la teva existència és útil a un altre, i això, l’alteritat, és el que fa que la vida valgui la pena. En cap cas es tracta de passar una estona sentint-se una molt bona persona que té la generositat d’oferir-se a una altra. En absolut. És un intercanvi, de ser a ser, d’experiència a experiència. Qui no ho vulgui veure així, qui ho faci com un hobby, o per voler fer caritat, potser no s’hi estarà ni mitja horeta.