Bona nit a tothom i de manera molt especial a totes les persones voluntàries que participeu en aquesta celebració, a les autoritats i càrrecs de la universitat.

Deixeu-me començar donant les gràcies a la Junta de Girona Voluntària per haver pensat en mi per parlar en aquest acte i creure que amb les meves reflexions podria aportar quelcom al voluntariat, suposo que pensant en les responsabilitats que en anys anteriors he tingut a la universitat en relació al voluntariat i les que tinc actualment des de la càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat.

Per això per començar voldria centrar-me en dues reflexions en relació al voluntariat.

La primera és que alguns diuen: 

“el voluntariat no hauria d’existir i que la seva feina l’haurien de fer les administracions”.

La segona és en relació a una frase que sempre es diu a Llatinoamèrica:

 “La solidaritat i en el nostre cas, l’acció solidària del voluntariat és la tendresa dels pobles”.

Bé davant d’aquestes dues premisses els que em coneixeu sabeu que estic més en la línia de la segona que de la primera, i això és el que vull anar argumentant en la meva intervenció.

Des de sempre s’ha dit que a Catalunya tenim una sèrie de tresors dels quals ens en sentim orgullosos. Tresors com l’art romànic, el gòtic, el modernisme. Tresors de la literatura, la música, i especialment de la nostra llengua. Tots ells són per a nosaltres tresors molt preuats. Però el tresor més valuós que té Catalunya és la seva gent,  i molt especialment la seva solidaritat, la qual des de sempre ha estat un fil conductor de la nostra història que constitueix un patrimoni molt ric que fem entre tots i totes i que depèn de cadascú de nosaltres.  Penseu que a Espanya moltes vegades m’han dit: Bé tenir voluntaris a la universitat de Girona és fàcil perquè Catalunya és molt solidària, però us he de dir que ens ho hem guanyat a pols i gràcies a la vostra col.laboració.

El voluntariat expressa la solidaritat des de moltes formes diverses i ho fa tant des del compromís individual com col·lectiu. De manera que la suma de voluntats i actituds de tots plegats fan possible que participem i ens comprometen tant en millorar les condicions de vida d’altres persones com en el desenvolupament d’una societat viva amb uns elevats valors cívics.

Avui tenim el voluntariat organitzat en entitats que fomenten aquesta acció voluntària, las quals promouen posar en pràctica determinats valors i principis que detallaré tot seguit.

 Aquestes entitats s’articulen a nivell organitzatiu en el que anomena el tercer sector i reben el suport de les administracions,  però actuant des de la seva independència i ho fan treballant directament amb les persones que requereixen accions voluntàries, ja siguin infants, joves, persones grans, amb discapacitat, privades de llibertat, persones sense llar, immigrants, hospitalitzades. 

A totes elles el voluntariat els doneu el vostre suport,  i de manera molt especial els proporcioneu el vostre afecte, el vostre temps, les vostres mirades, la companyia, la vostra tendresa,  els vostres silencis o diàlegs segons el cas, el vostre respecte per la seva diversitat, els aporteu coneixements, i en moltes ocasions representeu una sortida  de la foscor cap a la llum, que moltes persones necessiten.

I aquestes accions voluntàries  les fonamenteu des d’una sèrie de principis i valors universals com són: la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la transformació social, el compromís, el servei, l’altruisme, la gratuïtat, l’esforç, la responsabilitat, el civisme, la participació, el sentit crític, l’aprenentatge, la generositat, el respecte.

I tot plegat ho feu  des de  la independència dels poders públics, com a una manifestació de la força de la societat civil.

Amb això vull constatar que molts d’aquests aspectes no els poden aportar les administracions, ja que són valors humans que es transmetem directament de persona a persona i aquesta és la força insubstituïble del voluntariat. Les administracions el que han de fer es donar tot el suport a les entitats i les entitats i el voluntariat ha de poder actuar amb autonomia respecte als poders públics.

A Catalunya la força de les entitats és la que va fer possible que ja l’any 1991 es creés l’Institut Català del Voluntariat,  una llei que va ser pionera a tot l’estat espanyol, la qual ha estat substituïda i ampliada per lleis posteriors fins arribar a la de Llei del voluntariat de 2015 en la que es reflecteix el compromís de la Generalitat de Catalunya per promoure un model català de voluntariat aprofundint en el dret dels ciutadans a participar amb transparència en la millora de la cohesió social, des de la llibertat, des de la seva pròpia realitat i des de la independència civil. En la Llei s’especifiquen els drets i deures dels voluntaris i de les entitats, els deures dels destinataris de l’acció voluntària, així com  les relacions entres les administracions i les entitats voluntàries.

Pel fet que és una Llei consensuada amb el tercer sector i en la que vosaltres hi heu tingut un paper molt important, es bo no només de recordar-la sinó també de conèixer-la a fons per portar a terme l’acció voluntària seguint aquests principis.

Aquesta ha estat i era la meva obsessió quan vam organitzar el voluntariat a la UdG. En aquells moments encara no teníem aquesta Llei i a mi em preocupava que el nostre voluntariat estes format.

Per això, des de 2009 el consell de Govern de la UdG va impulsar que es reconeguessin les activitats voluntàries dels estudiants amb crèdits de reconeixement i,  a partir d’aquest moment aquestes activitats es van haver de complementar amb una formació per fer de voluntari en les que les entitats dels nostre territori hi heu participat activament, de manera que som la primera universitat estatal en nombre de projectes de voluntariat i la segona en nombre d’estudiants participants.

Amb la formació i les accions solidaries que les acompanyen,  es planteja que adquireixin una sèrie de coneixements vinculats al voluntariat, el coneixement de les desigualtats, les tipologies dels diferents projectes; el coneixement de les entitats i el context on porten a terme la seva acció, així com els drets, deures i compromisos relacionats amb el projecte i l’entitat. 

I amb les seves accions solidàries també pretenem que desenvolupin tota una sèrie d’habilitats i capacitats que els ajudaran a ser millors persones i professionals: Planificar i avaluar les seves accions, el seu impacte; prendre decisions; treballar en equip; capacitat d’anàlisi, síntesi, crítica, autonomia, iniciativa, creativitat, emprenedoria; resoldre situacions i conflictes; empatia, evitar prejudicis i estereotips.

I també s’activa el desenvolupament d’una sèrie d’actituds , tals com:

– Actuar amb autonomia, responsabilitat, compromís ètic, intervenir amb prudència i humilitat. Mostrar respecte per les persones i les diferències culturals i de ritmes. Conèixer les pròpies fortaleses i debilitats. Adaptar-se a les diferents situacions, contextos i ritmes. Actuar amb curiositat,  interès i  l'esforç necessari. Actuar des d’un codi deontològic i ètic que garanteixin la promoció del desenvolupament humà i sostenible, així l'equitat de gènere, la pau, la democràcia i el respecte als drets humans.

Per constatar tots aquests aprenentatges, vosaltres ens ajudeu a avaluar  als i les estudiants, i ho feu fent-los reflexionar sobre què fan i què han de millorar.

No sé si sou conscients de la gran tasca que feu, no només amb la vostra acció voluntària, que és enorme, sinó col·laborant en la formació dels més joves per esdevenir el voluntariat que necessita el nostre país i la humanitat.

Per això ho vull posar en evidència i donar-vos les gràcies per tot el què feu tant amb les vostres accions com amb la tasca de formació d’aquest jovent que han de ser els ciutadans que guiaran el  nostre país cap un món més just, més solidari, més equitatiu, més respectuós i més ric  en el gran tresor que tenim en la nostra gent del que us he parlat en iniciar aquestes reflexions.

Em sumo plenament al reconeixement que avui se us fa en aquesta Jornada i espero que ho continuem gaudint i celebrant els propers anys.

La nostra societat us necessita, amb tot el què aporteu i continuareu aportant, per tant no defalliu, continueu treballant ja que vosaltres representeu la tendresa dels pobles.